Bon dia,

Tal i com vaig comentar en el seu moment, avui us escric una mica per a comentar-vos com va ser la meva arribada a Japó i tot això. La veritat és que em sembla que porto més temps del real (avui és el meu 5è dia).

La veritat és que Japó en si el vaig començar a sentir en el vol des de París cap a l’aeroport de Haneda (Tokyo). El vol el vaig fer amb Japan Airlines, i no sé perquè, hi havia molt poca gent no japonesa. Ni que hi hagués algun problema a Japó ;) La veritat és que vaig tenir molta sort en el vol, perquè la poca estona que no vaig estar dormint (vaig sortir de festa el dia d’abans) vaig estar parlant amb una francesa casada amb un japonès des de fa més de 20 anys que anava amb el seu fill híbrid (altrament, pseudojaponès no transexual). La veritat és que la Laurence s’ho va currar mil, i durant el vol i posterior arribada a Tokyo em va fer de mare temporal. Em va ensenyar les normes de supervivència bàsiques de Tokyo (com utilitzar el transport públic; fonamental!!) i a més em va pagar el taxi des de l’aeroport i em va convidar a casa seva. Això és Japó :D

Després d’això (ja devien ser les 9h del matí a Tokyo, i ja feia vora de 24 hores des que havia marxat de casa) vaig anar al meu espaiós hotel. Una de les coses guais de Tokyo és que el centre pot ser súper urbà i tot el rotllo, però les zones residencials (fins i tot les del centre de la ciutat) són com pobles. Tot cases baixetes i un ambient molt tranquil. A continuació us deixo un parell de fotos de Minamisenju, vora el meu hotel. La foto va dedicada a tu, Mar, que em vas preguntar un cop com serien els carrers de Tokyo. Doncs tot i que sembli mentida, els carrers són així.

Pel que fa a l’habitació de l’hotel. Doncs molt japonesa, la veritat. Una habitació de 4.6 m2 sense àpats inclosos 25€/nit. Aquí és on es comencen a descobrir algunes de les veritats de Tokyo. Si no vas amb compte, els bitllets volen a massa velocitat.

Les vistes des de les finestre sense dubte eren el millor, dxdx.

A la nit vaig sortir amb en Carles (el company que ha vingut amb mi a Tokyo). Vam visitar Ginza (el barri on va la gent amb molts calers a comprar), vam passar pel costat dels Jardins Imperials i després vam anar a Shibuya, que és un barri que mola mil (no hi ha fotos perquè sóc un manta).

Shibuya té l’ambient tokyota que mola. Des de gent amb uniformes, als típics nois que semblen noies, a gòtiques, gals… Allà hi havia de tot. S’hi estava molt bé, és a dir, era una gentada, però molava molt. No m’havia passat mai d’estar amb tanta gent i estar tan bé. I el d’estar amb tanta gent no ho dic per dir, a Shibuya hi ha el creuament més gran del món. Increïble, de debò!

Malauradament arrossegava poques hores de son i vaig haver de marxar perquè m’anava dormint per tot arreu.

Al matí següent, diumenge, vam anar Kanamara, un festival molt particular perquè està ple de penis gegants (1.5 metres mínim), i es van fent processons amb ells. Bé, el festival té una raó de ser, tot i que molt fluixa. Jo crec que volien anar amb penis pel carrer i punt. No m’extenc amb el tema, perquè de debò que dóna per a molt. Em quedo amb que m’ho vaig passar de puta mare i que va ser una llàstima que no es fes la processó (el que surt a la foto, que és d’un altre any), però com es va cancel·lar en honor a les víctimes del tsunami, cap queixa. Nota: els que porten la carrossa són tios, dxdx.

I amb això comença el resorgiment del Chemirasmus!!! En breu una segona part més curta i amb menys fotos (potser cap, dxd).