Bon dia companyes,
M'animo a escriure al blog, principalment degut al suport popular, per a explicar-vos la meva versió de com va la vida des de la nostra grisa i depressiva facultat.
La veritat és que aquest quadrimestre ha començat fort. 35 h setmanals a la feina, assignatures, els maleïts papers de l'ERASMUS (que et xuclen milers d'hores com si res)... Però bé, després d'unes primeres setmanes força estressants, ara ja començo a agafar el ritme. Amb passió i il·lusió, això que no falti.
Pel que fa a la feina, m'ho passo de conya. Estic tot el dia jugant amb la planta pilot, i crec que en un parell de setmanes estarà operativa, i ja podré començar a operar-la. Que de fet, em van contractar per a operar-la, no per a fer-la, però ja se sap, la vida és així, dxdx. Que no em queixo pas, perquè s'aprèn molt construint les coses. Quasi cada dia aprenc coses noves, que un cop estigui la planta en marxa no crec que sigui així, perquè tot serà més rutinari, ja. L'ambient està de conya. Treballo amb en Guillem (el de l'AEQ, l'imitador), en Marc Fernández (el del 86) i el meu cap és molt bon paio i és molt simpàtic. És francès i tot un personatge (una cosa no té res a veure amb l'altre, per cert). Plegaré de la feina al Nadal, de manera que tindré temps per a preparar els exàmens.
Pel que fa a l'ETSEIB, doncs fent assignatures, alguna campana (Estructures, Motors...), pràctiques..., i gaudint dels deliciosos entrepans de l'ETSEIB. I parlant del nutricional menjar de la nostra Escola. Sabíeu què el Jose Luis es jubila en breu? Afanya't a acomiadar-te, Txell, que potser quan vinguis ja sigui massa tard. La veritat és que se us troba a faltar a tots.
I per últim, aprofito per a explicar-vos que ara hi ha un nou ésser vivint a casa meva. És una gata que ma mare va trobar pel carrer un dia de pluja i que estava malalta. Es diu Fiebel (com el ratolí aquell de la pel·li, no sé si em seguiu...). S'ha integrat molt bé a casa, i tret dels problemes obvis amb en Pato i que és un trasto i està mig guillada, tot molt bé. Us deixo una foto d'ella i d'en Pato (que en parlo molt, però mai no us l'he ensenyat).
Què vagi bé!
Berni!!! ja era hora
ResponEliminaJo havia pensat una altra cosa quan has dit que a casa teva i havia un nou esser...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBernat! Que be sentir noticies teva! tu sempre amb aquesta alegria que et caracteritza :)
ResponEliminaCasa teva aviat semblara una casa d'acollida, no el veu trobar al carrer tambe el Pato... jajaj
jo tambe us trobo a faltar...
Per cert, el Fiebel es molt bonic... es mascle?
ResponEliminaBernat.. tu ens vols enganyar!
ResponEliminaLa foto d'en Pato és de fa 5 anys.. segur que ja se li han tornat les plomes de color blanc i li han sortit arrugues!
Macos, com us va si baixo dilluns a dinar?? :) :)
Estarem encantats que baixis el dilluns.
ResponEliminaI sí, la foto d'en Pato és de fa 5 anys, però no ha canviat gens (es conserva molt bé, que el tractem com un rei, dxdx).
La Fiebel és una femella d'aquelles que deixen emprenta (en el seu cas, perquè esgarrapa molt), però és veritat que el nom és de mascle.